11 d’octubre del 2026
De brut a net: per què a la teva nòmina li falta gairebé un terç
El salari brut és el que es negocia; el net és el que arriba al compte. Entre l'un i l'altre hi ha dos descomptes amb lògiques diferents: les cotitzacions socials i la retenció a compte de l'IRPF.
Equip editorial de Píndola ·
Contingut assistit per IA a partir del funcionament real de l'eina.
Què es descompta
De la nòmina d'una persona assalariada surten, com a mínim, l'aportació a la Seguretat Social —contingències comunes, atur, formació i mecanisme d'equitat intergeneracional— i la retenció a compte de l'IRPF.
L'aportació es calcula sobre una base de cotització mensual amb topalls mínim i màxim; la retenció d'IRPF és un pagament a compte de l'impost anual, no un impost separat.
Per què la retenció no és l'IRPF final
El percentatge de retenció s'obté amb una escala per trams, reduccions per rendiments del treball i mínims personals i familiars. Per això dues persones amb el mateix brut poden tenir retencions diferents: canvia l'any de naixement, la situació familiar o els descendents a càrrec.
La retenció és un avançament. Si queda per sobre del que correspon, la diferència es recupera a la declaració; si queda per sota, es paga en presentar-la.
12 o 14 pagues
Cobrar en 14 pagues no canvia el brut anual: reparteix la mateixa quantitat en més pagaments. El que sí que canvia és la base de cotització mensual, que es prorrateja per incloure les pagues extres, així que el net d'una nòmina ordinària no és simplement el brut anual dividit entre catorze.
Els límits d'una estimació
Píndola estima el cas ordinari: territori fiscal comú, jornada completa, salari dinerari i grups de cotització 1 a 7. Queden fora les retribucions en espècie, els règims forals i les situacions personals especials.
Quan el brut introduït queda per sota de la base mínima del grup de cotització triat, l'eina ho diu en lloc de tornar una xifra inventada.